divendres, 28 de setembre de 2007

Senzillament, Metal Gear Solid 4 (part 2)

A l'entrada anterior m'he limitat a parlar de la providencial Primera Imatge. La veritat és que hi havia molt a dir. Ara bé, hi ha un salt enorme entre el que es sabia després de mirar-se aquella imatge i el que se sap a hores d'ara, sis tràilers més tard.




Ha arribat el moment de, de la manera més suïcida que es pugui, llançar-se a explicar tots els ets i uts i, per què no, els ots i els its. Després de preguntar-me durant molt de temps quin seria el millor ordre per a explicar les coses, he optat per la facilitat de l'entrada anterior. Passaré a fer una llista definitiva dels personatges principals que surten, o se sap ja que surten, en el joc, estirant del fil tot el que pugui per a deixar-ho tot al descobert. Quan acabi encara em quedaran un parell de coses, dubtes i elements. Els tractaré en la següent (i suposo que última) entrada.



De moment, som-hi:



Vamp:



Què dir-ne que no hagi dit ja abans? Ha tornat a buscar qui el mati, i per sort el MGS4 estarà ple de tipus durs disposats a fer-li el favor. (Trobarà a faltar la Fortune? O serà que mai s'ha oblidat del pare de la Fortune, el Coronel de la Marina que era el seu amant? Perquè ja ho deia el Solid Snake al MGS2: Sons of Liberty: al vamp no li diuen vamp perquè sigui un vampir -noooo...!-, sinó per la seva condició de bisexual. I ho diu la mar de seriòs.)





Raiden:



Ha tornat i, en el primer tràiler, ja vam veure què volia dir el Kojima quan deia que, aquest cop, el Raiden seria un personatge "guay": és la rencarnació del Ninja! Bé, rencarnació... Té posada una armadura tipus ninja i lluita -espectacularment- amb una katana.

La veritat és que el Raiden ja ha protagonitzat en els tràilers que portem dos combats vibrants i llarguíssims: un contra un munt del nous models de Metal Gear i un altre contra el vamp (rival amb qui comparteix aparent inmortalitat i destresa)*. I qui anava a dir que fos el Raiden! I, de fet, què fa el Raiden pintat així en aquest joc? No havia de tornar, al final del MGS2, amb al seva estimada Rose (suposant que aquesta fos real), a refer d'alguna manera la seva vida i formar una familia amb el fill que havien de tenir? Haurà patit alguna desgràcia en els cinc anys que separen el MGS2 del MGS4? Serà, com el Ninja Oríginal (pobre Gray Fox...) un mort tornat a la vida, una víctima més que un heroi? Sigui com sigui, el que li deia a l'Snake en un dels tràilers ("Ahora me toca a mi cuidar de ti") s'agreix: qui millor per ajudar-nos a salvar el món que aquest bon home!



[*=Per cert, que en ningun d'aquests dos videos (de més de dos minuts de duració cada un) sortia l'Snake per enlloc. Si el jugador controla el Solid Snake... com pot presenciar el jugador una batalla en la que ell no hi és present?]





Coronel Campbell:



No sortia en la imatge original, però aquí el tenim, més ficat que mai en el seu paper d'encomenador de la tasca. És el Coronel el que va a buscar el Solid Snake i el que li demana, quasi com un favor, que acabi amb el seu bessó "terrible", el Liquid Snake. Per a tots aquells que ara ens sentim una mica suspicaços amb la presència d'aquest home (n'hi ha que encara no hem superat que en el MGS2 ens digués que les anènomas són urticàries i s'ha d'usar guans per agafar-les), està clar que tenir-lo de nou amb nosaltres serà revelador. Per cert, hi tindrà alguna cosa a dir, el Raiden?

Sigui com sigui, ara es dóna la bonica circumstància que tot ha canviat: el coronel està més envellit que mai, però al mateix temps la seva edat mai s'havia assemblat tant a la que l'Snake aparenta. S'ha acabat per al Campbell això de fer de pare de l'Snake, ara seran més aviat companys de generació. Què bonica la manera en com plana la mort ressignada per sobre els caps dels personatges!





Otacon:



De l'Otacon ja ho he dit tot abans. Està aquí per fer costat al seu millor amic: el Solid Snake. És ell el que va en l'helicòpter amb el Coronel Campbell quan van a buscar el nostre heroi, i el que de fet li parla abans. Ha vingut també a satisfer la seva venjança? No sembla pas un home venjatiu, però després de patir una pèrdua a cada episodi en que apareix (no oblidem la Sniper Wolf al MGS1) potser se n'hagi cansat.

Sigui com sigui, mantinc el que deia a l'entrada anterior: ningú no plora com l'Otacon. De fet, en el trailer més profund, un d'un quart d'hora que presentava quasi tots els personatges, l'Otacon era l'únic que se'l veia plorar. I és que li fica sentiment, el tipus.





Naomi Hunter:



La Naomi si que és venjativa. I a més, la lia molt. D'alguna manera, (i això que el seu curriculum s'allarga només al primer MGS), és l'equivalent "espia Ocelot" en el costat dels bons. O en el seu costat, perquè sempre va a la seva.

Després d'intentar assassinar el Solid Snake va i ho confessa amb una fredor brutal en una de les meves conversacions favorites del MGS1... i l'Snake: "Naomi, ¿cuánto tiempo me queda? No te culpo por querer matarme pero necesito tiempo." Temps per salvar el món, ni més ni menys. Per això ell és un heroi i nosaltres només persones fantàstiques. Doncs bé, en un tràiler del MGS4 l'Snake torna a fer la mateixa pregunta: "¿Cuánto tiempo me queda?". I aquest cop, ni tres punts ni frases ambigües: una sentència de mort. Sis mesos.

Tant si s'engega el tret com si no, tant si pretèn esborrar els seus gens d'un cop per totes com si no gosa, a l'Snake, sobre el paper, li queden sis mesos de vida.

Dintre del context del tràiler en que aquesta conversació apareixia, quedava força clar que aquesta data de termini era producte de la naturalesa "clon" del Solid: culpa del seu envelliment accelerat.

Això vol dir... I què en sabem del Fox Die? S'endurà la Naomi el secret a la tomba, el secret de què dimonis va inocular-li al Solid Snake amb aquella injecció que en teoria només havia de contenir nanomáquinas i un "péptido anticongelante"? Potser sí o potser no, però tampoc és la Naomi la que té totes les respostes. En això del Fox Die, la Meryl també té alguna cosa a dir.

En quaslevol cas, i ja per acabar amb aquesta bonica doctora especialitzada en la genètica, cal dir que, segons el que es va veure en el darrer tràiler emès (ja sabeu, aquell que em va tallar la respiració al principi de l'entrada anterior), en el Metal Gear Solid 4 la Naomi tindrà una forta presència, ficant-se realment en tot l'embolic. S'han acabat les converses per còdec. (Per cert, s'han acabat les converses per Còdec?).



Meryl:


Què dir de la Meryl que no es sàpiga ja? Doncs qualsevol cosa, perquè la veritat és que se'n sap més aviat poc, tot i que potser no ho sembli. D'acord, és la neboda del Coronel Campbell (o potser la seva filla? No ho sé: quin final preferiu vosaltres, del Metal Gear Solid 1?) i l'amor platònic de l'Snake: una autèntica companya de camp de batalla. Però més enllà d'això, què? Què ha fet durant aquests llarguíssims nou anys? Què feia ella mentre l'Snake i el Raiden es deixaven la pell en el "Manhattan Incident"? No se sap, tot i que esperem enterar-nos aviat. El que sí se sap, però, és el paper que pinta en el MGS4: la Meryl forma part del que és el nou "Foxhound" (quina il·lusió ha de fer-li, a ella, que va crèixer escoltant les històries de la unitat Foxhound, quan encara hi havien allí "tipos como tú y mi tío [l'Snake i el Campbell]"). Més concretament, dintre de Foxhound forma part d'una unitat en la qual els seus membres tenen l'habilitat (gràcies a les nanomàquines) de compartir els sentits i actuar com un sol membre. Dintre de la unitat, cal dir que també hi ha personatges nous que són reconeixibles, i alguns fins i tot semblen tenir diàleg, però com que no han demostrat tenir repercussió ni presència en el guió, em limito a incloure'ls aquí. Tant de bo m'equivoqui i es posin a dir parrafades i es posin a filosofejar com fa tot déu en un Metal Gear solid.

A més a més de tot plegat, hi ha una cosa respecte a la Meryl que es mencionava en un d'aquests tràilers i jo mateix no vaig arribar a desentrellar del tot. Sé que això potser us fa baixar-me del pedestal en que em tenieu, etiquetat potser de "Teoritzador del Metal Gear Solid i Expert en la Saga", però cal que us ho digui. Resulta que, en aquest trailer, la Meryl confessava haver injectat nosequè a l'Snake durant l'incident del Shadow Moses (és a dir, el MGS1). Això ho deia just després d'explicar que el Liquid té un sistema basat en el mític Foxdie per a manipular els soldats gràcies a les nanomàquines. Més enllà de com de complicat sona tot això, la relació de conceptes és ràpida: la Meryl li va injectar nosequè a l'Snake relacionat amb el Foxdie. Hum, no sé... Què tal una vacuna? Podria ser que en realitat la Naomi si que hagués pretès matar-lo (i tanta tonteria després amb allò de que "Lo importante es que elijas vivir... y después, ¡vivas!"... com si fos cosa seva) i la Meryl (pobreta inexperta) l'hagués salvat? Home, això són conjetures de màxim nivell d'invencionament, però, per si fos així, voldria dir un parell de coses: tal i com jo recordo el joc, no hi ha cap moment en que la Meryl hagués estat capaç d'injectar res al Solid. No s'ho feien junts, els pobres (no com el Naked Snake i l'Eva, en el MGS3, que l'Eva no atempta contra la seva vida no perquè sigui una ocasió dolenta), i l'únic moment en que s'abraçaven prou per a que pogués succeïr una cosa així era al final de tot, i només si ella en resultava viva, i això sense que l'Snake digui, òbviament, en cap moment, res del tipus: "òndia, m'ha picat una abella!" (és clar que tots sabem que això ell mai ho diria: mai admetria que li ha picat una abella). Aleshores (i vet aquí la segona qüestió que volia implementar), i tenint en compte que el Kojima mai ha comès un error de guió per més que acumuli esdeveniments i personatges (ha de quedar clar que, en el suposat cas que una cosa no s'entengui, som nosaltres, tristos i una mica estúpids, els que no ho hem entès: ell ho té tot sota control), podria ser que, senzillament, el que vam veure en el MGS1, pel que fa a la Meryl, no fos el que va passar en realitat?

M'explico: quan Hideo Kojima va fer el primer MGS no pretenia fer res més que un joc i anar-se'n cap a casa. Així que va fomentar la seva història una mica en els metal gears anteriors, va construïr el guió i, finalment, a l'acabar, va deixar alguna cosa sense contestar, i la va liar una mica amb una conversació final de l'Ocelot a l'acabar els crèdits. Ho va fer "per fer la gràcia", per xocar al jugador, no perquè, en aquell moment, aquelles preguntes sense respondre haguessin d'apuntar enlloc. Ara bé, quan es va decidir a seguir la saga (els diners? No: filantropia pura i dura), el Kojima va agafar, va crear una història més gran i més profunda que la del MGS1 i va inserir-hi dins, perfectament, el metal gear solid 1. Sense esquerdes ni fisures. El MGS2 deixava ben clar que la meitat del que el jugador havia experimentat en el MGS1 era mentira: pel que fa a l'Ocelot, pel que fa al Liquid, pel que fa al Metal Gear Rex, pel que fa a Foxhound i, en general, pel que fa a l'Incident de Shadow Moses sencer. Senzillament, cap de les motivacions que el jugador suposava eren certes. Això quedava clar en el cas de l'Ocelot, el qual entre un i altre joc passava de ser un obsessiu, poc brillant i sàdic terrorista polític a, senzillament, l'espia dels segles XX i XXI: un tipus camaleònic defensor d'uns interessos, els seus, que mai ningú pot saber quins seran. La qüestió és, doncs... Podria ser que en el cas de la Meryl passés alguna cosa semblant? Que hagués estat d'alguna manera de part dels terroristes? Perquè, en realitat la millor ocasió d'inocular-li res al Solid Snake és quan es troba inconscient després que la Sniper Wolf el capturi i abans de la tortura amb l'Ocelot.

D'acord, és molt flipat, però penseu-hi. I si no que em diguin per què li va injectar res sense explicar-li que ho feia.



Liquid Ocelot:


Dues de les amenaces més amenaçadores del món, els senyors Ocelot Revolver (anomeneu-li Shalashaska) i Liquid Snake, compartint un mateix cos, esdevenen el doble d'amenaça? És difícil de dir. El que sí que sembla cert és que el règim de control corporal ha canviat d'un temps a aquesta banda. En el MGS2, el cos de l'Ocelot pertanyia a l'Ocelot, i les ocasions en que el Liquid l'ocupava eren escases: en realitat, només quan el Solid Snake estava a prop. Ara, pel que sembla dels tràilers, això no pot ser així. Primer, perquè de fet no es menciona enlloc a l'Ocelot. El Liquid pren protagonisme en aquest MGS4, i tothom parla d'ell. En el tràiler que presentava els personatges principals posava "Liquid Snake" i després el Snake es tornava en un "Liquid Ocelot". No era "Ocelot Revolver" --> "Ocelot Snake" (hagués sigut una mica trist, però ja sabeu a què em refereixo). De fet, jo ja estava pensant que al pobre Ocelot li havien devorat l'ànima, quan em va semblar sentir la seva veu en una de les aparicions del darrer tràiler. Tot i que comparteixin el cos, l'Ocelot i el Liquid sempre han parlat cadascú amb la seva veu (coses de que et passin l'ànima d'un tipus en la reimplantació d'un braç, coses que passen, vull dir, però almenys ajudava a, en el MGS2, saber quan la personalitat del Liquid ocupava el cos). Doncs bé, al final del darrer tràiler es sent parlar el Liquid i jo juraria que és la veu de l'Ocelot. La cosa curiosa, és que el que aquesta veu de l'Ocelot diu és, en paràfrasis: "Què guay que és l'Outer Heaven!". Aquest concepte, Outer Heaven, alguna cosa així com el paradís del guerrer, la terra on se'l respecta i se'l necessita, fou en un principi el somni del Big Boss (de fet, "Outer Heaven" i "el Somni del Big Boss" han arribat a ser expressions equivalents), i desprès, cap al final del MGS1, la fantasia del Liquid Snake. El que està clar és que a l'Ocelot, l'Outer Heaven li importa una bleda. Potser perquè no es realment un guerrer. Potser perquè no és una persona amant d'ideals. I, en qualsevol cas, allà el tenies, al final del tràiler, enardint aquest concepte.

Altra cop em poso a aventurar: pot ser que el Liquid Snake i l'Ocelot s'hagin fos en un sol individu? A priori, la cosa sembla encara més flipada que el que el Liquid sobrevisqués en el seu braç amputat. No hi ha en aquest món (malgrat fossin camarades en el MGS1, tot i que s'ha de tenir en compte que allò era teatre, i ara són els enemics que havien de ser) dues personalitats més diferents que les del Liquid i l'Ocelot. El primer és apassionat, emocional, noble, a la seva manera. El segon és manipulador, fred i calculador, i completament insensible a les sensibleries. El que motiva al Liquid a l'Ocelot li semblen tonteries. El que motiva a l'Ocelot al Liquid li sembla deshumanitzat i gens noble. Poden fusionar-se en una causa comú? Sembla poc probable. De fet, en el MGS2 (i les coses segueixen igual quan finalitza) l'Ocelot lluita pels Patriots (com sempre) i el Liquid en contra dels Patriots. Però ves a saber.



Eva:


Aquesta sí que és una sorpresa! Ja vaig dir que el MGS4 seria una festa de comiat on hi apareixeria tot déu, però no m'esperava, ni molt menys, que vinguessin de tant lluny. D'uns 45 anys cap al passat! Bé, direu, l'Ocelot és de la mateixa quinta. Home, apareixien al mateix joc, però un no arribava als vint anys, i l'altra devia apropar-se o superar els trenta. I no em va semblar a mi, en el tràiler, que en tingués setanta i tants.

Sigui com sigui, veure l'Eva per aquí, fa preguntar-me... Home, mentre no se sàpiga res del Big Boss (tornarien a saltar espurnes, si aparegués, tot i que s'ha de tenir en compte que en aquest cas seria un zombi), ella i l'Ocelot són els dos relíquies d'un temps que ha quedat molt i molt enrere (relíquies, malgrat que, almenys pel que fa ell, s'hagin trobat un nou lloc en el present). El que em pregunto és, hi haurà complicitat entre els dos? Es reconeixeran? Es parlaran dels vells temps, com per exemple aquella ocasió en que ell quasi la mata, i no arriba a fer-ho pel Naked Snake, que perdé així el seu ull? Seria bonic de veure-ho. Després de tot, els dos comparteixen, a més a més, professió o especialitat: la de l'espionatge, més concretament, la de jugar a dos, tres o tants bàndols com faci falta.

Per cert, l'Eva li diu a l'Snake (al qual no coneix però que li deu recordar el Naked Snake) allò de "Llámame Big Mama". Bé, n'hi ha per deixar-se torbar. En qualsevol cas, jo crec que la única Big Mama que podria declarar-se així és la "The Boss" del MGS3. De fet, si el Big Boss (o Naked Snake) és el pare del Solid Snake (amb totes les cometes del món) i companyia, segurament la The Boss n'és la mare "política" o "conceptual". En qualsevol cas, el que sí es cert és que la The Boss fou mare un cop: l'únic. I ella no es quedà el fill. El que em produeix a mi molta curiositat és que es dona per suposat arreu del món que la The Boss és la mare de l'Ocelot, i sempre m'he preguntat què és el que du a la gent a pensar d'aquesta manera. Realment, jo no he trobat cap indici, i això que m'he passat el MGS3 de totes les maneres possibles. D'acord, potser les edats encaixen, i ella sempre actúa de manera molt maternal amb ell, però... Senyors, hi ha alguna prova, d'això?



Sunny:


Vet aquí la filla de l'Olga. Ja no és un nadó: té sis o set anys (la seva mare estava embarassada d'ella en l'escenari del vaixell del MGS2, i això passa dos anys després de l'Incident del Shadow Moses). En realitat no resulta curiós trobar-se la filla de l'Olga, però un sí que té dret a preguntar-se "què ha passat?".

Què ha passat, amb el plà?

Després que l'Olga donés la vida (i la dels seus homes) per protegir el Raiden i, així, protegir la vida de la seva filla, segrestada pels Patriots, els dos herois més herois que hi ha, el Raiden i l'Snake, decidien anar a salvar la criatura. De fet, l'Snake li deia al Raiden, justament al final de tot, alguna cosa així com: "Tu queda't aquí i refès la teva vida que jo vaig a salvar la filla de l'Olga". Si bé alguns ens haguessim preguntat si, tenint en compte que el món sencer estava en perill, valia la pena posposar la recerca de solucions en pos d'anar a salvar una criatura d'un any i mig, aquesta mena de discursos maquiavèlics no fan per a l'Snake. El MGS2 acabava, doncs, amb el fer convenciment i la principal prioritat per part del Solid Snake de salvar la nena.

Cinc anys després, la recerca continua. L'Otacon diu una cosa ("Lleva toda la vida con los Patriots") que fa pensar que la "rescaten" emig del MGS4, no abans. Què ha fet, durant tot aquest temps, l'Snake? Realment s'està fent tan vell?

Del que podrà aportar la Sunny al MGS4 no en tinc ni idea, perquè no l'haviem vist mai i el tràiler no és pròdig en conversacions que ella protagonitzi. De tota manera, és un dels personatges que més il·lusió em fa conèixer. Per una banda, és un personatge completament nou que, a més a més, està completament integrat en la història (ni que sigui per qüestions genètiques). A més a més, mai s'havia vist alguna cosa semblant a un nen caminant pel Metal Gear Solid, i això s'ha de veure. El més semblant, potser, era l'Emma, i quins bons moments que ens va fer passar. A aquesta no crec que la matin (massa jove... tot i que si ho fan, serà un "puntazo", no?), però, normalment, la presència de nenes en els videojocs sempre ha estat afortunada (són exemple la Sherry Birkin, del Resident Evil 2 o la Laura, del Silent Hill 2, i el seu famossíssim: "I hate yo, I hate you, James"). A veure que ens depara aquesta, apart d'un important missatge antitabac.



Johnny Sasaki:


No sé ni si s'escriu així, i no hi ha molt a dir. Personatge secundari còmic encarregat de dur a terme aparicions (per tant) còmiques i secundàries, repeteix aquí paper. Esperem que sigui tan intensa com l'aparició del seu avi en el MGS3, tot i que sé que, pobret, sempre es deixa endur un pèl per l'escatologia. En qualsevol cas, no es d'esperar que trascendeixi en l'argument del joc.



Buhonero:


Em perdonareu que ho escrigui així. De fet té un nom, es menciona en el tràiler, però no el recordo ni el puc consultar ara. El que sí sabem d'ell és que és un traficant d'armes, té un mono de mascota, és negre i té la veu del Sigint (MGS3). Per cert, no és el Sigint. Però està bé que li hagin salvat la veu (o si resulta no ser-ho, l'ànima), perquè, personalment, les converses entre el Sigint i el Naked Snake a través del còdec eren una de les coses més divertides de tota la saga del Metal Gear Solid (i si voleu comprovar-ho, poseu-vos a jugar al MGS3, equipeu-vos amb la caixa de cartró i truque-lo... o truqueu-lo amb la opció de camuflatge: "sin camuflaje").

D'aquest individu es sap menys encara que de la Sunny, per dir alguna cosa, i l'únic que hem de tèmer és que, a causa de la seva intervenció en l'aspecte més jugable del joc, la seva intervenció en l'aspecte argumental quedi reduit (després de tot, mai cap venedor d'ítems o armes dins d'un joc ha tingut gaire repercussió en el guió en qüestió, i si no mireu el buhonero del Resident Evil 4 o qualsevol venedor del Zelda o d'un Final Fantasy). En qualsevol cas, això no vol dir que no hagi de ser carismàtic. Si més no, parla molt i sembla que sap fer uns trucs de màgia la mar de guays (treu una granada d'un mocador, i això impressiona).

Tot sense parlar del mono que li fa de mascota (un homenatge al minijoc del MGS3 basat en l'Ape Scape?).

A veure què surt d'aquest home, finalment.



Bé, i fins aqui tot per avui. Crec que he repassat tots els personatges que sortiran en el MGS4. D'altra banda, potser no és així, però en qualsevol cas em surt fum per les orelles i he de deixar-ho aquí. Sigui com sigui, sóc conscient de les coses que em deixo per mencionar en un altre moment: nous enemics, nous metal gears (i la reaparició de metal gears vells!) i algun que altre misteri sorgit dels tràilers que no crec que es resolgui fins que juguem al MGS4 però que vull mencionar aquí.

D'això és del que parlaré a la propera entrada.

divendres, 21 de setembre de 2007

Senzillament, Metal Gear Solid 4 (part 1)

No tinc paraules. Realment no les tinc. Sé que sona a afalac estereotipat que un dedica a allò que li agrada, però aquest cop, a més, és cert. La sang és enviada al meu cervell a borbotons immensos i és difícil pensar amb aquesta mena de pressió intercraneal.

Estic massa colpit, massa frenètic, massa excitat. Potser hauria de mirar de tranquilitzar-me.

Doneu-me un parell de segons.

Si us pregunteu la raó del meu estat adrenalínic, heu de saber que és ben senzilla: acabo de veure un tràiler del MGS4. Més concretament, el tràiler fet públic al TGS del 2007, a data de 20 de setembre de l'esmentat any. Avui mateix.



La veritat és que l'esperava. I també és cert que no és el primer. La saga Metal Gear Solid forma part, segons el meu criteri, del grup de coses més importants aportades per l'espècie humana a nivell creatiu i narratiu. No sé si s'entén, perquè és una cosa que s'entén fonda i costa distanciar-se. Si ho preferiu, diré que la saga m'apassiona. I per aquest últim volum, el quart, no s'estan fent de pregar pel que fa a anuncis i avançaments.


Des que va sortir el MGS3 i es va confirmar el MGS4, han sortit d'aquest darrer joc un total d'un teaser trailer, sis tràilers pròpiament dits i un video d'un quart d'hora de joc. La duració dels "trailers pròpiament dits" duren al voltant de sis minuts tots ells, amb un que dura un quart d'hora. Hi ha temps invertit aquí. Moltes escenes del joc que el públic ja ha vist.

I el curiós és que, a cada trailer nou, Hideo Kojima, el pare de la saga, torna a sorprendre.



El primer que s'ha de saber sobre el Metal Gear Solid 4 és que amb aquest, metal gear tanca la paradeta. Si més no, Kojima marxa. L'home que ha coescrit, dirigit i produit tots els volums de la saga (no només els quatre "Metal Gear Solid", sinó també els anteriors "Metal Gear" i "Metal Gear: Solid Snake", sustrat sobre el que s'alça la resta de l'obra), s'ha cansat de la seva criatura. Els fans no ho hem de trobar necessàriament immoral. Fa poc Kojima va celebrar de la manera més gran possible el 2oè aniversari del món Metal Gear. Les trilogies estan composades de tres volums. Les sagues d'un nombre qualsevol, però limitat. Han d'acabar-se. I fer-ho de la mà del creatiu de sempre i fer-ho tant bé com ha de fer-se és tot el que s'ha de demanar, i tampoc s'ha d'exigir menys.

El que s'ha de tenir en compte, sobre el fet que sigui el darrer capítol, és que el Kojima ha decidit acabar-ho tot amb una gran festa de comiat. Una festa on potser no hi haurà barrets de joguina ni espantasogres, ni pastís, però sí que més d'una llàgrima i alguna abraçada trista. Una festa on, i això és el més important, hi està tot déu convidat. Tots els personatges que han sobreviscut als tres episodis (l'índex de mortandat per MGS és d'allò més elevat, però) es comença a veure clar que apareixeran en el quart. I això és dir molt. En un microcòsmos quasi literari plagat de personatges secundaris d'un gran carisma i una gran trascendència per a l'història, el reunir a tots els personatges en un mateix espai multiplica les possibilitats matemàtiques a un nombre que dóna vertígen.



I d'això parlaré aquí. Del que és possible (bé perquè és possible, bé perquè quedi insinuat en algun trailer o notícia) que ens esperi en el MGS4 a nivell argumental. D'altra banda, jo estic força segur que el joc serà la bomba a nivell jugable, però deixaré estar això per a que ho analitzi algú altre. El que més m 'ha interessat sempre del Metal Gear Solid ha estat el seu argument.


Comencem. Abans que qualsevol trailer. Abans que qualsevol altre imatge, quan l'únic que hi havia era un teaser realment escuet, hi havia la Primera Imatge. Era aquesta:






Segurament vosaltres no ho veureu, però en aquest dibuix surten una sèrie de personatges, que un cert anàlisis aconseguia d'identificar. D'esquerra a dreta, resulten ser:



Vamp:



La imatge és inconfusible. D'altra banda, com que havia demostrat més d'un cop ser difícil de matar, i no moria clarament al final del MGS2, no és estrany trobar-se'l aquí. En qualsevol cas, és un alleugement: després de l'últim enfrontament contra el Vamp en el segon episodi, tan sobtat, un temia que haguessin deixat oblidat al pobre vampir. I hi ha un munt d'assumptes pendents amb aquest monstre.



Meryl:



Aquesta aparició sí que resultava sorprenent. Un no pot saber si era morta o no, perquè això depenia del final que el jugador aconseguia al concloure el MGS1. El que sí és cert, però, és que en cap altre capítol de la saga se la tornava a mencionar. De fet, tal i com estaven les coses, semblava que la versió "oficial" de la saga correspongués al final "dolent" del MGS1. Però bé, aquí la teniu. Els fans la demanaven i el Kojima els la ha portat. Ressuscitada? Si no és així, ella mateixa haurà d'explicar perquè ens ha tingut abandonats durant tants anys.



Raiden:



La seva presència no era res difícil de creure, estava anunciada, de fet, però sí que era d'agraïr. El personatge més maltractat (injustíssimament, crec jo) pels fans, tenia totes les paperetes per desaparèixer del mapa. Però el Kojima potser és una persona que escolta els seus seguidors, però sempre s'atorga l'intent de convèncer-los. Després de riure's una bona estona a costa del personatge en el MGS3, el Kojima va dir que el tornaria com a personatge pròpiament dit en el MGS4, i que seria, literalment, un personatge guay. El més sorprenent de la imatge, però, no és tant que aparegui el Raiden si no que tingui en braços un nadó. En tota la saga del MGS, només es fa referència a un nadó*: la filla de la Olga, segrestada pels Patriots per coaccionar la mare. Per força aquest nadó havia de ser-ho, però com podia ser un nadó si el MGS4 passava uns bons anys després del MGS2? La resposta és senzilla: la il·lustració del nadó era simbòlica. Era per resultar identificable. La solució a tot plegat, en l'últim trailer presentat al TGS.

[*=La veritat és que n'hi ha un altre: al final del MGS2, el Raiden i la Rose (la seva nòvia) es troben, i ella menciona d'alguna manera que està embarassada. Tot i que en certa manera és més lògic que el Raiden tingui, en el dibuix, la seva filla nounada (nounada anys enrere), sempre s'ha optat més popularment per la hipotesis de la filla de l'Olga. Ara sembla que el darrer tràiler ho confirma.]



Ocelot / Liquid:



L'arxienemic més sempitern del MGS convertit en vitalsuit (per art de màgia de debó) de l'enemic més emblemàtic, en segons quins aspectes, del MGS. La presència del personatge no era inesperada: era imprescindible. La única pregunta, en tot cas, és quant pertany aquest cos a l'Ocelot i quant al Liquid. La resposta no es llegia en el dibuix. Però, ja ho adelanto aquí, els trailers semblen indicar-ho força: a l'Ocelot no se'l menciona en cap moment, i tot i que sembla que se'l senti parlar, no he vist jo que parlés l'Ocelot si no el Liquid. Tant de bo m'equivoqui.



Solid Snake:



És el prota. Faltaria més que no fos aquí. I la veritat és que ja tocava, perquè porta un bon temps de vacances: en el MGS2 no es pot dir que fos el protagonista (almenys, real) i en el MGS3 ni tant sols sortia. I, tot i així, és considerat un dels personatges més carismàtics en el món dels videojocs i protagonista absolut de la saga. En aquest dibuix, l'Snake tenia un aspecte rar... Després en els trailers es va veure que aquest aspecte era un envelliment brutal causat pel pas d'uns pocs anys i el fet que és una persona clonada, que envelleix més ràpid. Els comentaris, més endavant.



Otacon:



Com l'Snake. Si estava ell l'Otacon havia d'acompanyar-lo. Algú ha de vessar llàgimes en aquesta festa de comiat, i l'Otacon "se presta a ello". No ho anava a fer l'Snake. Faltaria més. En qualsevol cas, dóna gust tornar a trobar-se'l.



Esquelet amb un ull tapat:



El titulo així perquè és el que un veu en el dibuix. És clar que després penses i te n'adones: un ull tapat, un cadàver. Senyores i senyors, aquest té pinta de ser el Big Boss. Però com?!, preguntareu. I jo us diré: si el Liquid va sobreviure en el seu braç...



Naomi Hunter:



I per últim, la Naomi. Aquesta sí que no era esperada. Tot i la seva importància en el MGS1, en realitat només parlaves amb ella a través del còdec. La incorporació d'aquest personatge en el MGS4 va resultar la primera i més evident mostra que el joc pretenia reunir a tots els personatges possibles de la saga. I això està la mar de bé: la Naomi era un dels personatges més fascinadors del MGS1, i possiblement no va resultar explotat del tot.




Només amb aquests sis personatges, que desprès es veurà que el joc en recuperarà força més, ja hi ha suc com per a fer un guió genial "vivint del cuento" ficant videos entre els diferents encontres. Per exemple, la presència del Vamp és interessant, però si tenim en compte que el Vamp pot trobar-se amb l'Otacon, a qui va arrebassar la germana, o amb el Raiden o l'Snake, que van presenciar i patir el brutal assassinat, la cosa és encara més prometedora. Una cosa similar passa amb la Meryl. És bo tornar-la a tenir amb nosaltres, però més bo és encara que es retrobi amb l'Snake. Quin és el final autèntic del MGS1? En qualsevol cas, l'Snake i la Meryl estaven enamorats. ¿Que passarà ara, quan es retrobin, ell artificialment vell però vell al cap i a la fi, ella encara una dona jove que ha ascendit, finalment, a soldat d'èlit? D'altra banda, la presència de la Naomí sempre fa pensar en el FoxDie. Es reprendrà finalment aquesta branca, deixada tan inconclosa al final del MGS1? I quan l'Snake trobi ressuscitat el pare que va matar?



A totes aquestes preguntes han de sumar-se els creuaments més habituals però sobrecarregats de tensió, com poden ser els encontres del Liquid amb l'Snake, o de l'Snake amb l'Ocelot (ja sé que és el mateix cas, però no estic fent trampes).



Tot això era el que es podia intentar augurar del primer dibuix presentat. I val a dir que aquest dibuix no portava amb sí mateix cap declaració oficial, però en els trailers s'ha anat veient que els personatges presentats aquí realment sortiran en el joc. L'únic personatge que ha quedat enlaire és el del Big Boss ressuscitat. Però "todo se andará".



D'altra banda, el que es podia interpretar del dibuix era només una petita part del que els tràilers han demostrat que ens espera en el joc, pel que fa sobretot als personatges (fins al darrer tràiler, que és el més sorprenent en aquest sentit, al meu parer).



Del que s'extreu dels trailers en parlaré en la segona part.