diumenge, 15 de juliol de 2007

Per què ho anomenen "sexy" quan volen dir "sexual"?


Bé, no sé, realment m'ho estava preguntant.

El plaer d'assassinar en manada.

Anem per feina. El nom oficial és "Los hombres lobo de Castronegro". Jo el conec pel nom de "Llops i Vilatans". Sigui com sigui, és el mateix: un joc de taula de 9 a 19 jugadors, les regles del qual mencionaré ara molt per sobre.

Al principi de la partida, a cada jugador se li dona una carta sense que la vegin els demés. Les cartes estan dividides en "Vilatans" (la majoria) i "Homes Llop" (dos o tres), de tal manera que al començar cada jugador sap que pertany a un o altre equip, però no sap a quin equip pertanyen els altres. El joc funciona així, dirigit per un "Narrador": es fa de nit, tots els jugadors tanquen els ulls, i aleshores es desperten els homes llop (els quals passen a reconèixer-se entre si). Aquests han de triar un dels vilatans, que passarà a estar mort. Després es fa de dia, tothom obre els ulls, es comunica a la víctima que ha mort i es passa al moment del linxament. En el linxament, tots els jugadors (amb els homes llop inclosos, però fent-se passar per vilatans) trien a qui d'ells mateixos linxaran, per votació, tenint en compte que en cas d'empat no es linxarà a ningú. L'objectiu dels Vilatans és acabar amb els homes llop que s'oculten entre ells, i el dels Llops intentar que no se'ls carreguin, mentre desvien l'atenció cap a altres persones i s'aprofiten de les nits per anar minvant la població de Vilatans.

El torn tal com ha estat explicat al paràgraf de dalt (nit-atac dels llops-despertar-linxament-nit de nou) es repeteix un cop i un altre, fins que els homes llop són exterminats, o fins que la població de vilatans es redueix a zero.

Bé, aquesta entrada del blog no està pensada per ensenyar a jugar al joc aquest. Menciono les regles solidaritzant-me amb els que no en tinguin ni idea, però el que vull és mencionar a continuació alguns personatges especials que el meu germà i jo hem ideat pel joc. És possible, doncs, que aquells que juguin a "Llops i Vilatans" normalment trobin algun plaer en incorporar-los a les seves pròpies partides. En qualsevol cas, s'ha de tenir en compte que se'ns acaben d'ocòrrer i no estan, ni molt menys, testejats.



Aquestes són les propostes. Els noms són més o menys afortunats.

SANT: El Sant té un poder sacre que el fa inmune als atacs dels diabòlics homes llop (...), però que el fa, òbviament, tant vulnerable a una bona foguera com qualsevol altre. Dit en termes de joc: el Sant és un vilatà (guanya i perd amb els vilatans) que no pot ser assassinat durant la cacera dels homes llop durant la nit, però si en un linxament durant el dia. Així mateix, com que la identitat del Sant és secreta, si una nit els llops el trien com a víctima, el narrador es limitarà a dir "El Sant fa fugir les bèsties" (o el que sigui, jo que sé, és per donar ambient) i els llops perdran aquella nit l'ocasió de matar ningú. Òbviament, el jugador que és Sant pot dir que ho és en qualsevol moment (i també ho pot dir tot i que sigui mentira, és a dir: un home llop podria dir que és el Sant).

ESCAPISTA: És com el Sant, però a l'inrevés: és un vilatà tan vulnerable als atacs dels llops com el que més, però quan intenten linxar-lo... alehop! s'escapa tant sa i estalvi. La identitat de l'escapista també és secreta, però els jugadors poden dir que ho són, tot i que no ho siguin (per exemple, per evitar ser linxats). En qualsevol cas, no és fins que no es vota a un jugador Escapista per a ser linxat que aquest no ensenya la seva carta, i aleshores es considerarà que ja ha passat la fase del linxament i aquell dia no es linxarà a ningú més, fent-se, normalment, de nit a continuació. L'escapista quedarà viu, i a partir d'aleshores tothom sabrà que és un vilatà autèntic.
NOTA: Tant el Sant com l'Escapista són vulnerables a morts alternatives com la del Caçador o la Bruixa.


MISSATGER REIAL: El missatger reial és un vilatà normal que només té un efecte especial. La SEGONA nit el Narrador dirà alguna cosa així com "Arriba el Missatger Reial aleshores i anomena l'Alcaide i el Jutge". Així doncs, el jugador es despertarà aquella segona nit (abans de la cacera del llop) i triarà (quasi a l'atzar, perquè la partida acabarà de començar) dues persones per a que siguin Alcaide i Jutge respectivament, i quan es faci de dia el Narrador comunicarà els fets. El Missatger pot triar-se a ell mateix per a un dels dos càrrecs. En qualsevol cas, després d'aquesta primera nit es considerarà un vilatà normal i corrent.
NOTA: Si el Missatger Reial mor abans de la segona nit, aleshores la partida es desenvoluparà sense Alcaide ni Jutge.

ALCAIDE: L'Alcaide és un personatge especial que ja existeix en el joc corrent. L'únic que proposem aquí és canviar la primera votació (l'Alcaide es tria per votació entre els vilatans durant el primer torn, un moment que sol fer-se tediós sovint) per la tria del "Missatger Reial". Després funciona com en el joc habitual.

JUTGE: El jutge (o carceller, el que us soni millor) té el dret d'empresonar un jugador. L'empresonament s'ha de donar durant el dia, necessàriament abans de que comencin les votacions (quan el Narrador vulgui començar amb les votacions hauria de donar ocasió al Jutge a empresonar a algú, i després esperar-se un moment per les reaccions que aquesta tria pugui comportar). El jugador empresonat no tindrà dret a vot en les votacions, però sí que podrà ser candidat al linxament. En qualsevol cas, si el jugador empresonat no resulta linxat aquell mateix dia, haurà de passar la nit a la presó. Això implica que, si és vilatà, no podrà ser triat com a víctima dels Llops, i que, si és Llop, no es despertarà quan els Llops ho facin, i que haurà de deixar a aquests la votació de la víctima vilatana (si és el darrer llop que queda viu, aquella nit no hi haurà víctimes, i l'endemà al matí ho tindrà cru per defensar la seva innocència). Un cop es faci de dia el jugador quedarà lliure de la presó, tot i que el Jutge podrà triar-lo de nou per a empresonar-lo un torn més, o canviar de víctima.
NOTA: El jutge pot triar-se a ell mateix per passar la nit a la presó. Si és així, no podrà votar durant el linxament, i tampoc podrà ser víctima dels homes llop o exercir d'home llop en el cas de ser-ho. A diferència del càrrec d'Alcaide, quan el Jutge mor el càrrec mor amb ell, sense que passi a una altra persona.

FORENSE: El forense és, a tots els efectes, un vilatà més. Mentre el Forense estigui viu, cada cop que es mori un jugador mostrarà la seva carta (així, els vilatans sabran a qui han linxat). A partir de que el Forense es mori, en canvi, els jugadors que es morin no podran ensenyar la seva fitxa, ni per a demostrar que eren vilatans. Així, els vilatans que estiguin sobrevivint no sabran els homes llop que encara queden vius, ni si els seus linxaments estan sent encertats o no.
Òbviament, el Forense és una figura que els homes llop faran bé de matar quan abans millor, i que els vilatans han de procurar protegir. En qualsevol cas, qualsevol pot dir que és el forense, ho sigui o no.

BOIG: El Boig és un tipus malalt que, tot i ser vilatà, vol ser un home llop, i simpatitza tant amb ells que fa seu el seu objectiu. És a dir, el Boig funciona com un vilata: dorm per les nits i pels dies vota en els linxaments. Però els seu objectiu és diferent al dels altres vilatans: el Boig guanya si moren tots els vilatans, com si es tractès d'un home llop. Per la seva banda, els Homes Llop guanyen tant si maten o no el Boig (és a dir, no compta en el bloc de vilatans que han de matar per vèncer, però tampoc penalitza matar-lo per error). Els Vilatans, per la seva banda, segueixen tenint la tasca d'eliminar els Llops: En el moment en que mori l'últim home llop, si el Boig estava viu encara es suïcida i guanyen els vilatans.
Així, el joc pot acabar amb la Victòria dels Vilatans o la Victòria dels Homes Llop i el Boig.
Per ajudar-lo en la seva tasca, el Boig té dret a assassinar un altre jugador en tota la partida. Per això el Narrador haurà de preguntar ràpidament cada nit (abans de que cacin els llops) al Boig si vol cometre el seu crim. Val a dir que aquest cometrà el crim sense poder estar segur de la identitat dels jugadors, i que és possible que assassini un home llop sense voler. En qualsevol cas, els homes llop faran ben fet d'intentar identificar el Boig quan abans millor i intentar preservar-lo viu tant de temps com puguin.
NOTA: En alguns aspectes, incloure el Boig en la partida és com incloure un Home Llop addicional. Per això i per a que no desequilibri molt la balança de dificultats entre homes llop i vilatans, és possible que només sigui viable la incorporació del Boig en partides realment multitudinàries, de disset o divuit persones.



Bé, i això és tot el que tenim fins ara. Voliem incloure algun personatge especial que fos un personatge especial home llop (tots els personatges especials fets fins ara són vilatans), però s'haurà d'intentar consolidar la idea. Si mai sorgeix cap, la inclouré en una nova entrada. D'altra banda, qualsevol idea o comentari que vulgui fer-se (així com reflexions sobre les estratègies a seguir amb els nous personatges, que nosaltres ja n'hem trobat unes quantes) tindrà el seu lloc com a resposta en aquesta entrada.

Primera declaració de principis.

Sí, la presentació ha estat feta en una altra entrada, i no penso allargar molta estona això de no parlar de res. Però porto quasi un mes cavil·lant sobre què escriure en aquest blog. He intentat buscar informació que fos útil per al visitant casual, procurant no caure en allò d’escriure el que sento i el que penso, posar-me metafísic i tot plegat. La veritat, trista, ha quedat al descobert: no conec informació útil que pugui fer d’aquest blog un servei públic. I donat que porta setmanes de sequera, i que aquest blog està proper a la mort tècnica, he decidit deixar-me estar de donar-li voltes i, de moment, començar amb un esperit d’ànima provisional.

En la primera declaració de principis d’aquest blog, es comunica que la meva principal prioritat respecte aquest blog serà tenir-lo més o menys ple, escrivint-hi el que em plagui i procurant no caure massa en el solipsisme. Però si s’ha de solipsar, doncs es solipsarà. Visca la moral fàcil.