dimecres, 2 de juliol del 2008

Patèticament, gràcies!

Torno i totes les coses són si fa no fa en el seu lloc. Només el que ha quedat enrere i no tornarà, això sí que ho hem perdut, i les coses que abans que jo marxés no hi eren i ara em sorprenen com a novetats que són. Només això: la resta resta igual.

Menys mal!

Haureu endivinat que un mes a Hawaii dóna per a veritablement poc. Hi ha una dita, allí: "La selva és una jungla." La supervivència t'ocupa la meitat del temps. La monotonia, l'altra meitat. Les formigues, els hawaians i hawaianes i la caça de taurons ocupen una part de temps tan reduida que no pot contemplar-se en ningun percentatge que no inclogui decimals.

Perdoneu si parlo de manera retorçada.

Fa molt de temps que no uso el català per què m'entenguin.

Ara que sóc aquí, rependré el bloc. Hi ha algunes coses, poques, que vaig viure en aquella illa tropical i em faria il·lusió escriure aquí. No són anècdotes. Són més aviat bledes experiències hawaianes. Pel que fa a tornar amb les anècdotes, dependrà de les seqüeles. Després de tot (no voldria semblar grandiloqüent) un mes sencer a Hawaii pot matar-te.

I el que no et mata et fa més fort, però el que et mata et deixa mort.

2 comentaris:

Laia ha dit...

viscaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!! has tornat! :D:D:D ets genial!
Laia

Aleix ha dit...

Jo...!
Quina entussiasta benvinguda!